Ja t’han ensenyat, home, què és bo,
què espera de tu el Senyor:
practica la justícia, estima la bondat,
comporta’t humilment
amb el teu Déu. (Miquees 6,8)
Miquees fou un del dotze profetes menors de l’Antic Testament que profetitzà a Judà aproximadament durant els anys 737-660 abans de Crist. Fou testimoni de la destrucció de Samaria i de la invasió de Judà pel rei d’Assíria, l’any 701 abans de Crist (2 Re 18,13-16).
En el llibre profètic de Miquees es critiquen els abusos comesos pels rics poderosos i opressors sobre els pagesos empobrits quan els detectors del poder econòmic abusaven de la seva situació, els prenien les propietats i deixaven els treballadors en la completa misèria (Mi 2,1-2).
No sembla que les coses hagin canviat massa quasi tres mil anys després. També avui el capital o allò que anomenem el sistema abusa del poder que té a les seves mans. En són bons exemples el rescat de la banca, però no el de les empreses; els milers d’aturats i desnonats; les persones grans amb pensions tan minses que ja es troben sota el llindar de la pobresa i que malviuen gràcies als serveis socials cada cop més retallats…
Com en el cas de Miquees, el primer que ens pertoca als cristians és denunciar les moltes situacions d’injustícia que ens envolten. L’església no pot oblidar el seu vessant profètic. Estem massa callats. Hem de fer present la nostra veu per expressar la necessitat d’un canvi radical de valors i comportaments. Cal un nou model de societat.
Miquees també tracta la pràctica legal de prendre per esclaus els qui no podien pagar els deutes (Mi 2,9). Potser podem pensar que en la nostra societat no hi ha situacions d’esclavatge. Segur? Què direm dels milers de joves que cerquen una primera feina o de persones de mitjana edat o més grans que s’han quedat a l’atur i que quan troben una possibilitat d’integrar-se al món laboral han d’acceptar unes condicions contractuals indignes pel que fa a treball, horaris i retribució?
També Miquees demana comptes als dirigents d’Israel, tant als governants civils com als falsos profetes que robaven al poble mitjançant impostos abusius (Mi 3,1-2). Què direm nosaltres avui de les fortes retallades en les prestacions socials, en els salaris, en els interessos bancaris…? Què direm de la pujada d’impostos: IRPF, IVA, successions, taxes…? El sistema ens està arrencant la pell del cos i la carn dels ossos, en paraules del profeta.
La corrupció s’havia instal·lat a tota la societat de Judà: autoritats civils i religioses es movien exclusivament per diners (Mi 3,11). La corrupció és un complex fenomen social, polític i econòmic que afecta tots els nivells de la societat de tots els països. Acostumem a fixar-nos en la corrupció dels poders politics i econòmics, però què direm d’un cap de compres que decideix quins seran els seus proveïdors en funció de comissions personals? Què direm dels 30.000 morts al nostre país, com recentment s’ha descobert, que encara estaven cobrant (les seves famílies, s’entén) prestacions de dependència? I dels serveis sense factura? I de les feines sense IVA?
Davant els abusos, l’explotació, la precarietat, les situacions d’injustícia i d’exclusió, la corrupció estesa a tota la societat… i mentre no arriba el dia del regnat de l’ungit de Déu (Mi 5,1-4), Miquees deixar anar un missatge punyent. Recorda al poble que Déu l’ha alliberat de l’esclavatge d’Egipte i mitjançant l’aliança l’ha cridat a viure en una societat edificada sobre la dignitat de la persona, l’equitat i la justícia per tal de configurar un nou model de societat.
El text profètic és també crític amb la religiositat nominal (Mi 6,6-7). Més que actes de culte, ofrenes, holocaustos o sacrificis, Déu demana practicar la justícia, estimar la bondat i comportar-se humilment. Les pràctiques del culte que Déu mateix havia establert no tenen cap sentit si amaguen la falta d’una vida ètica. El que vol Déu és que el dret i la justícia configurin la vida del seu poble. Aquest és un missatge constant dels profetes.
Una forma d’avaluar la nostra situació avui podría ser comprovar el temps, energies, diners… que dediquem al culte i quin és el temps, energies, diners… que dediquem a lluitar, amb paraules i fets, contra les situacions d’injustícia, d’exclusió social… Potser aquesta avaluació, individual i comunitària, ens ajudi a prendre consciencia de quin ha de ser el nostre paper a la societat.
En refusar els actes rituals i una religiositat buida de l’estimació al proïsme, Miquees expressa el desig de Déu: que la justícia i la bondat se situïn al bell mig de l’espiritualitat del seu poble (Mi 6,8). La fe només té sentit si s’atenen les exigències de la justícia. Com diu la carta de Jaume: la fe sense obres és morta.
Això vol dir incorporar a la nostra vida el valors ètics i morals fonamentats en la Paraula de Déu. El Senyor espera de nosaltres que visquem de forma senzilla, humil, sense prepotència ni orgull; que actuem de forma justa en l’àmbit familiar, laboral i eclesial; que treballem a favor de la pau i que siguem sensibles a les necessitats dels qui trobem en el camí de la vida. I és que no és separable la fe en Déu de la santedat personal i de la recerca de la justícia social.
Articulista y autor de LA IGLESA DEL SIGLO XXI ¿CONTINUIDAD O CAMBIO?, de ¿HABLAMOS DE DIOS? TEOLOGÍA DEL DECÁLOGO y de ¿HABLAMOS DE NOSOTROS? ÉTICA DEL DECÁLOGO.
- El Símbolo de Dios | Jaume Triginé - 15/11/2024
- Cosmología física y religiosa | Jaume Triginé - 18/10/2024
- Haciendo frente al problema del mal en el mundo | Jaume Triginé - 27/09/2024
