Seguim amb la revisió dels programes electorals. En aquest cas, ens fixem amb el programa d’ERC, que té la peculiaritat que és el partit que, durant les dues darreres legislatures, ha estat al capdavant de la Direcció General d’Afers Religiosos. El programa complet el podeu veure aquí.
El primer que cal dir és que, igual que ho van fer en les últimes eleccions catalanes, dediquen tot un apartat a les qüestions relacionades amb la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat, aquesta vegada amb el títol “Laïcitat, el respecte a totes les opcions religioses i de pensament“. És un text ben fet, ben articulat, que mostra que no són neòfits en el tema. Si deixem de banda la primera part, “Diagnosi“, on recullen la tasca feta els darrers anys (que ja és prou coneguda, i que ens podem saltar), ens podrem centrar en les propostes, que és on hi ha més suc.
De propostes n’hi ha diverses, que podem agrupar en tres apartats:
El primer, fa referència a l’àmbit competencial de la Generalitat. Proposen ampliar el marge de maniobra de l’administració catalana, sobretot pel que fa al Registre d’Entitats Religioses i a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. En part això queda recollit en el nou Estatut, encara per desplegar, però el que fa referència a la CALR és nou. No acabo d’entendre quina pot ser l’aportació catalana en aquest sentit (és un organisme d’una notable ineficiència), però vull pensar que l’interès rau en la participació en la declaració del “notorio arraigo” de les comunitats religioses. És una proposta interessant.
El segon, fa referència a temes de fons, sobre el concepte de laïcitat. És interessant el concepte de “reconeixement institucional“, que substitueix el de “cooperació”, tradicional del model constitucional espanyol. A l’hora, aquest “reconeixement“, per a ERC, és dual: envers els representants de les confessions, però també envers les pròpies comunitats concretes. Un model, per tant, molt més obert i multidireccional, alhora que més complex de gestionar. Potser aquí s’agrairia alguna indicació pràctica sobre com es vol dur a terme (ampliació de la DGAR, presència en les delegacions territorials de les vegueries…) perquè no podem oblidar que les entitats religioses del país es compten per milers. Pel que fa a la laïcitat, advoquen per un Pacte Nacional per la Laïcitat. És una proposta que fa temps que es mou en diversos àmbits, i pot ser una interessant acció política de cara a la propera legislatura. Tot dependrà, però, del clima polític que hi hagi.
Finalment, el tercer apartat és el de les polítiques concretes. En aquest cas, com és d’esperar, proposa una acció continuista amb el que ja han estat fent fins ara: edició de guies, suport econòmic, llei de centres de culte… És interessant la “guia de propostes d’actuació relativa als símbols religiosos“, segurament podria ser força útil en diversos àmbits. La pregunta maliciosa, però, és: -i després de les guies, què?
En resum: una proposta concreta, ben explicada, amb alguna manca de concreció, i que si hi haguéssim de buscar pegues, potser hauríem de fer esment de la manca de propostes envers la naturalesa positiva del propi fet religiós vers el conjunt de la societat (valors, cohesió social, etc.).
Seguim amb la revisió dels programes electorals. En aquest cas, ens fixem amb el programa d’ERC, que té la peculiaritat que és el partit que, durant les dues darreres legislatures, ha estat al capdavant de la Direcció General d’Afers Religiosos. El programa complet el podeu veure aquí.
El primer que cal dir és que, igual que ho van fer en les últimes eleccions catalanes, dediquen tot un apartat a les qüestions relacionades amb la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat, aquesta vegada amb el títol “Laïcitat, el respecte a totes les opcions religioses i de pensament“. És un text ben fet, ben articulat, que mostra que no són neòfits en el tema. Si deixem de banda la primera part, “Diagnosi“, on recullen la tasca feta els darrers anys (que ja és prou coneguda, i que ens podem saltar), ens podrem centrar en les propostes, que és on hi ha més suc.
De propostes n’hi ha diverses, que podem agrupar en tres apartats:
El primer, fa referència a l’àmbit competencial de la Generalitat. Proposen ampliar el marge de maniobra de l’administració catalana, sobretot pel que fa al Registre d’Entitats Religioses i a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. En part això queda recollit en el nou Estatut, encara per desplegar, però el que fa referència a la CALR és nou. No acabo d’entendre quina pot ser l’aportació catalana en aquest sentit (és un organisme d’una notable ineficiència), però vull pensar que l’interès rau en la participació en la declaració del “notorio arraigo” de les comunitats religioses. És una proposta interessant.
El segon, fa referència a temes de fons, sobre el concepte de laïcitat. És interessant el concepte de “reconeixement institucional“, que substitueix el de “cooperació”, tradicional del model constitucional espanyol. A l’hora, aquest “reconeixement“, per a ERC, és dual: envers els representants de les confessions, però també envers les pròpies comunitats concretes. Un model, per tant, molt més obert i multidireccional, alhora que més complex de gestionar. Potser aquí s’agrairia alguna indicació pràctica sobre com es vol dur a terme (ampliació de la DGAR, presència en les delegacions territorials de les vegueries…) perquè no podem oblidar que les entitats religioses del país es compten per milers. Pel que fa a la laïcitat, advoquen per un Pacte Nacional per la Laïcitat. És una proposta que fa temps que es mou en diversos àmbits, i pot ser una interessant acció política de cara a la propera legislatura. Tot dependrà, però, del clima polític que hi hagi.
Finalment, el tercer apartat és el de les polítiques concretes. En aquest cas, com és d’esperar, proposa una acció continuista amb el que ja han estat fent fins ara: edició de guies, suport econòmic, llei de centres de culte… És interessant la “guia de propostes d’actuació relativa als símbols religiosos“, segurament podria ser força útil en diversos àmbits. La pregunta maliciosa, però, és: -i després de les guies, què?
En resum: una proposta concreta, ben explicada, amb alguna manca de concreció, i que si hi haguéssim de buscar pegues, potser hauríem de fer esment de la manca de propostes envers la naturalesa positiva del propi fet religiós vers el conjunt de la societat (valors, cohesió social, etc.).
Seguim amb la revisió dels programes electorals. En aquest cas, ens fixem amb el programa d’ERC, que té la peculiaritat que és el partit que, durant les dues darreres legislatures, ha estat al capdavant de la Direcció General d’Afers Religiosos. El programa complet el podeu veure aquí.
El primer que cal dir és que, igual que ho van fer en les últimes eleccions catalanes, dediquen tot un apartat a les qüestions relacionades amb la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat, aquesta vegada amb el títol “Laïcitat, el respecte a totes les opcions religioses i de pensament“. És un text ben fet, ben articulat, que mostra que no són neòfits en el tema. Si deixem de banda la primera part, “Diagnosi“, on recullen la tasca feta els darrers anys (que ja és prou coneguda, i que ens podem saltar), ens podrem centrar en les propostes, que és on hi ha més suc.
De propostes n’hi ha diverses, que podem agrupar en tres apartats:
El primer, fa referència a l’àmbit competencial de la Generalitat. Proposen ampliar el marge de maniobra de l’administració catalana, sobretot pel que fa al Registre d’Entitats Religioses i a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. En part això queda recollit en el nou Estatut, encara per desplegar, però el que fa referència a la CALR és nou. No acabo d’entendre quina pot ser l’aportació catalana en aquest sentit (és un organisme d’una notable ineficiència), però vull pensar que l’interès rau en la participació en la declaració del “notorio arraigo” de les comunitats religioses. És una proposta interessant.
El segon, fa referència a temes de fons, sobre el concepte de laïcitat. És interessant el concepte de “reconeixement institucional“, que substitueix el de “cooperació”, tradicional del model constitucional espanyol. A l’hora, aquest “reconeixement“, per a ERC, és dual: envers els representants de les confessions, però també envers les pròpies comunitats concretes. Un model, per tant, molt més obert i multidireccional, alhora que més complex de gestionar. Potser aquí s’agrairia alguna indicació pràctica sobre com es vol dur a terme (ampliació de la DGAR, presència en les delegacions territorials de les vegueries…) perquè no podem oblidar que les entitats religioses del país es compten per milers. Pel que fa a la laïcitat, advoquen per un Pacte Nacional per la Laïcitat. És una proposta que fa temps que es mou en diversos àmbits, i pot ser una interessant acció política de cara a la propera legislatura. Tot dependrà, però, del clima polític que hi hagi.
Finalment, el tercer apartat és el de les polítiques concretes. En aquest cas, com és d’esperar, proposa una acció continuista amb el que ja han estat fent fins ara: edició de guies, suport econòmic, llei de centres de culte… És interessant la “guia de propostes d’actuació relativa als símbols religiosos“, segurament podria ser força útil en diversos àmbits. La pregunta maliciosa, però, és: -i després de les guies, què?
En resum: una proposta concreta, ben explicada, amb alguna manca de concreció, i que si hi haguéssim de buscar pegues, potser hauríem de fer esment de la manca de propostes envers la naturalesa positiva del propi fet religiós vers el conjunt de la societat (valors, cohesió social, etc.).
Seguim amb la revisió dels programes electorals. En aquest cas, ens fixem amb el programa d’ERC, que té la peculiaritat que és el partit que, durant les dues darreres legislatures, ha estat al capdavant de la Direcció General d’Afers Religiosos. El programa complet el podeu veure aquí.
El primer que cal dir és que, igual que ho van fer en les últimes eleccions catalanes, dediquen tot un apartat a les qüestions relacionades amb la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat, aquesta vegada amb el títol “Laïcitat, el respecte a totes les opcions religioses i de pensament“. És un text ben fet, ben articulat, que mostra que no són neòfits en el tema. Si deixem de banda la primera part, “Diagnosi“, on recullen la tasca feta els darrers anys (que ja és prou coneguda, i que ens podem saltar), ens podrem centrar en les propostes, que és on hi ha més suc.
De propostes n’hi ha diverses, que podem agrupar en tres apartats:
El primer, fa referència a l’àmbit competencial de la Generalitat. Proposen ampliar el marge de maniobra de l’administració catalana, sobretot pel que fa al Registre d’Entitats Religioses i a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. En part això queda recollit en el nou Estatut, encara per desplegar, però el que fa referència a la CALR és nou. No acabo d’entendre quina pot ser l’aportació catalana en aquest sentit (és un organisme d’una notable ineficiència), però vull pensar que l’interès rau en la participació en la declaració del “notorio arraigo” de les comunitats religioses. És una proposta interessant.
El segon, fa referència a temes de fons, sobre el concepte de laïcitat. És interessant el concepte de “reconeixement institucional“, que substitueix el de “cooperació”, tradicional del model constitucional espanyol. A l’hora, aquest “reconeixement“, per a ERC, és dual: envers els representants de les confessions, però també envers les pròpies comunitats concretes. Un model, per tant, molt més obert i multidireccional, alhora que més complex de gestionar. Potser aquí s’agrairia alguna indicació pràctica sobre com es vol dur a terme (ampliació de la DGAR, presència en les delegacions territorials de les vegueries…) perquè no podem oblidar que les entitats religioses del país es compten per milers. Pel que fa a la laïcitat, advoquen per un Pacte Nacional per la Laïcitat. És una proposta que fa temps que es mou en diversos àmbits, i pot ser una interessant acció política de cara a la propera legislatura. Tot dependrà, però, del clima polític que hi hagi.
Finalment, el tercer apartat és el de les polítiques concretes. En aquest cas, com és d’esperar, proposa una acció continuista amb el que ja han estat fent fins ara: edició de guies, suport econòmic, llei de centres de culte… És interessant la “guia de propostes d’actuació relativa als símbols religiosos“, segurament podria ser força útil en diversos àmbits. La pregunta maliciosa, però, és: -i després de les guies, què?
En resum: una proposta concreta, ben explicada, amb alguna manca de concreció, i que si hi haguéssim de buscar pegues, potser hauríem de fer esment de la manca de propostes envers la naturalesa positiva del propi fet religiós vers el conjunt de la societat (valors, cohesió social, etc.).
- La Reforma independentista en Catalunya - 04/11/2015
- «Mirada de pau: Joan Botam, memòries» - 13/12/2012
- Los siete cuernos de Jericó - 13/05/2012
