El cas d’ICV probablement sigui un dels més interessants, ja que s’atreveixen a fer aportacions singularment contundents i creatives entorn la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat (interessants, ja m’heu entès, des del punt de vista intel·lectual!). D’entrada, és d’agrair que, igual que CiU i ERC, dediquin un apartat específic a parlar del tema. El programa complet us el podeu descarregar des d’aquí.
Bàsicament, la proposta d’ICV és un manifest de laïcitat, sota els paràmetres ideològics d’aquest grup polític. És especialment interessant el propi redactat de l’apartat, ja que comença amb una declaració d’igualtat de drets, aparentment sense relació amb el tema, però que posteriorment veiem com es va desenvolupament en l’àmbit de les religions. Així, el segon punt és el de la llibertat religiosa, definida com a “igualtat en el tractament de l’exercici de la llibertat de pensament i creença“. El matís de la igualtat no és menor, ja que posteriorment anirà sortint. Així, defensen “el dret de les persones menors a no ser adoctrinades en els centres de formació públics i concertats” (una afirmació cridada a esdevenir polèmica), reivindiquen el tractament igualitari a totes les entitats sense ànim de lucre declarades d’interès públic (on entenem que haurien d’anar a parar les entitats religioses, sempre i quan puguin justificar aquest interès públic), i la prohibició de símbols religiosos i l’assistència a actes religiosos per part de representants públics (un tema espinós, ja que en general s’està optant pel contrari, és a dir, a l’assistència al major nombre d’actes religiosos possibles de les diverses religions).
Finalment, l’apartat es dedica a defensar un Pacte Nacional per la Laïcitat, i recull una sèrie de justificacions-propostes en aquest sentit. D’entre elles, val la pena destacar la inclusió d’una proposta en defensa de la “bona mort“, que despenalitzi l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Ho dic perquè, si altres partits confonien religions i immigració, tinc la sensació que en alguns casos ICV tendeix a confondre religions i moral/ètica pública.
En general, per tant, és una proposta contundent, atrevida, que val la pena, com a mínim llegir. Potser hi he trobat a faltar un punt de moderació, i alguns elements més proactius de defensa de la llibertat religiosa, i del fet religiós en sí mateix.El cas d’ICV probablement sigui un dels més interessants, ja que s’atreveixen a fer aportacions singularment contundents i creatives entorn la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat (interessants, ja m’heu entès, des del punt de vista intel·lectual!). D’entrada, és d’agrair que, igual que CiU i ERC, dediquin un apartat específic a parlar del tema. El programa complet us el podeu descarregar des d’aquí.
Bàsicament, la proposta d’ICV és un manifest de laïcitat, sota els paràmetres ideològics d’aquest grup polític. És especialment interessant el propi redactat de l’apartat, ja que comença amb una declaració d’igualtat de drets, aparentment sense relació amb el tema, però que posteriorment veiem com es va desenvolupament en l’àmbit de les religions. Així, el segon punt és el de la llibertat religiosa, definida com a “igualtat en el tractament de l’exercici de la llibertat de pensament i creença“. El matís de la igualtat no és menor, ja que posteriorment anirà sortint. Així, defensen “el dret de les persones menors a no ser adoctrinades en els centres de formació públics i concertats” (una afirmació cridada a esdevenir polèmica), reivindiquen el tractament igualitari a totes les entitats sense ànim de lucre declarades d’interès públic (on entenem que haurien d’anar a parar les entitats religioses, sempre i quan puguin justificar aquest interès públic), i la prohibició de símbols religiosos i l’assistència a actes religiosos per part de representants públics (un tema espinós, ja que en general s’està optant pel contrari, és a dir, a l’assistència al major nombre d’actes religiosos possibles de les diverses religions).
Finalment, l’apartat es dedica a defensar un Pacte Nacional per la Laïcitat, i recull una sèrie de justificacions-propostes en aquest sentit. D’entre elles, val la pena destacar la inclusió d’una proposta en defensa de la “bona mort“, que despenalitzi l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Ho dic perquè, si altres partits confonien religions i immigració, tinc la sensació que en alguns casos ICV tendeix a confondre religions i moral/ètica pública.
En general, per tant, és una proposta contundent, atrevida, que val la pena, com a mínim llegir. Potser hi he trobat a faltar un punt de moderació, i alguns elements més proactius de defensa de la llibertat religiosa, i del fet religiós en sí mateix.El cas d’ICV probablement sigui un dels més interessants, ja que s’atreveixen a fer aportacions singularment contundents i creatives entorn la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat (interessants, ja m’heu entès, des del punt de vista intel·lectual!). D’entrada, és d’agrair que, igual que CiU i ERC, dediquin un apartat específic a parlar del tema. El programa complet us el podeu descarregar des d’aquí.
Bàsicament, la proposta d’ICV és un manifest de laïcitat, sota els paràmetres ideològics d’aquest grup polític. És especialment interessant el propi redactat de l’apartat, ja que comença amb una declaració d’igualtat de drets, aparentment sense relació amb el tema, però que posteriorment veiem com es va desenvolupament en l’àmbit de les religions. Així, el segon punt és el de la llibertat religiosa, definida com a “igualtat en el tractament de l’exercici de la llibertat de pensament i creença“. El matís de la igualtat no és menor, ja que posteriorment anirà sortint. Així, defensen “el dret de les persones menors a no ser adoctrinades en els centres de formació públics i concertats” (una afirmació cridada a esdevenir polèmica), reivindiquen el tractament igualitari a totes les entitats sense ànim de lucre declarades d’interès públic (on entenem que haurien d’anar a parar les entitats religioses, sempre i quan puguin justificar aquest interès públic), i la prohibició de símbols religiosos i l’assistència a actes religiosos per part de representants públics (un tema espinós, ja que en general s’està optant pel contrari, és a dir, a l’assistència al major nombre d’actes religiosos possibles de les diverses religions).
Finalment, l’apartat es dedica a defensar un Pacte Nacional per la Laïcitat, i recull una sèrie de justificacions-propostes en aquest sentit. D’entre elles, val la pena destacar la inclusió d’una proposta en defensa de la “bona mort“, que despenalitzi l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Ho dic perquè, si altres partits confonien religions i immigració, tinc la sensació que en alguns casos ICV tendeix a confondre religions i moral/ètica pública.
En general, per tant, és una proposta contundent, atrevida, que val la pena, com a mínim llegir. Potser hi he trobat a faltar un punt de moderació, i alguns elements més proactius de defensa de la llibertat religiosa, i del fet religiós en sí mateix.El cas d’ICV probablement sigui un dels més interessants, ja que s’atreveixen a fer aportacions singularment contundents i creatives entorn la gestió de la diversitat religiosa i la laïcitat (interessants, ja m’heu entès, des del punt de vista intel·lectual!). D’entrada, és d’agrair que, igual que CiU i ERC, dediquin un apartat específic a parlar del tema. El programa complet us el podeu descarregar des d’aquí.
Bàsicament, la proposta d’ICV és un manifest de laïcitat, sota els paràmetres ideològics d’aquest grup polític. És especialment interessant el propi redactat de l’apartat, ja que comença amb una declaració d’igualtat de drets, aparentment sense relació amb el tema, però que posteriorment veiem com es va desenvolupament en l’àmbit de les religions. Així, el segon punt és el de la llibertat religiosa, definida com a “igualtat en el tractament de l’exercici de la llibertat de pensament i creença“. El matís de la igualtat no és menor, ja que posteriorment anirà sortint. Així, defensen “el dret de les persones menors a no ser adoctrinades en els centres de formació públics i concertats” (una afirmació cridada a esdevenir polèmica), reivindiquen el tractament igualitari a totes les entitats sense ànim de lucre declarades d’interès públic (on entenem que haurien d’anar a parar les entitats religioses, sempre i quan puguin justificar aquest interès públic), i la prohibició de símbols religiosos i l’assistència a actes religiosos per part de representants públics (un tema espinós, ja que en general s’està optant pel contrari, és a dir, a l’assistència al major nombre d’actes religiosos possibles de les diverses religions).
Finalment, l’apartat es dedica a defensar un Pacte Nacional per la Laïcitat, i recull una sèrie de justificacions-propostes en aquest sentit. D’entre elles, val la pena destacar la inclusió d’una proposta en defensa de la “bona mort“, que despenalitzi l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Ho dic perquè, si altres partits confonien religions i immigració, tinc la sensació que en alguns casos ICV tendeix a confondre religions i moral/ètica pública.
En general, per tant, és una proposta contundent, atrevida, que val la pena, com a mínim llegir. Potser hi he trobat a faltar un punt de moderació, i alguns elements més proactius de defensa de la llibertat religiosa, i del fet religiós en sí mateix.
- La Reforma independentista en Catalunya - 04/11/2015
- «Mirada de pau: Joan Botam, memòries» - 13/12/2012
- Los siete cuernos de Jericó - 13/05/2012
