Religions i laïcitat als programes electorals: C’s, Rcat i SI

Finalment, presentem el darrer post sobre el paper de la diversitat religiosa i la laïcitat als programes electorals. I ho farem centrant-nos en els tres partits no tradicionals amb expectatives d’entrar al Parlament. Els hem agrupat, no per proximitat ideològica (cosa ben evident), sinó perquè són partits, podríem dir-ne, temàtics, on àmbits de la política com el de la gestió de la diversitat religiosa prenen un paper molt secundari.

El primer que abordarem és Ciutadans (podeu descarregar-vos el programa des d’aquí). En aquest cas, ens trobem amb un programa força complert (no és un programa centrat sols en els aspectes nacionals), però que no fa esment, en cap moment, de res que tingui a veure amb les religions, més enllà d’una afirmació de valors guia, en el preàmbul, on entre altres esmenten el “laicisme“. Fins i tot, en l’apartat d’immigració, no es fa cap esment a aquesta realitat. No podem, per tant, conèixer quins són els seus projectes.

Això sí: una nota curiosa. En el preàmbul, fan aparèixer un ús del laicisme poc usual en el llenguatge polític: el “laicisme identitari“. Aquest concepte representa un interessant exercici d’abstracció política, que assimila un laicisme identitari al tradicional laicisme religiós. Així, entenem que el laicisme identitari seria una absoluta separació i neutralitat entre l’esfera identitària (d’identitat nacional, s’entén) i l’esfera de la política. Com que no és ara el moment de reflexionar sobre aquest concepte, senzillament ho apuntem.

El segon programa que presentem és el de Reagrupament (aquí el teniu). En aquest cas, es tracta d’un partit que es presenta com a exclusivament independentista, de forma que el seu programa electoral és un full de ruta cap a la independència, que porta per títol “Organitzant el nostre futur lliure“. Aquest document determina, però, uns eixos que han de guiar les polítiques de la Catalunya independent. I és aquí on, en l’apartat de política cultural, es fa esment de la necessitat d’”establir vies  de  diàleg  per  la  convivència  de  la  diversitat  religiosa  que  es troba a Catalunya en un marc d’Estat laic“. Per a fer-ho, proposen desenvolupar “relacions fraternals” amb les diferents institucions que representen les diverses religions del país. Curiosament, ho repeteixen en un altre article, dedicat al Mediterrani, circumscrivint-les al “cristianisme, l’islamisme i el judaisme” (sic).

És evident, per tant, que més enllà del principi de laïcitat, no han desenvolupat més aquest àmbit. És legítim, tot i que potser es podrien haver estalviat la referència a l’”islamisme” (la religió es diu islam!) i, ja que són un partit independentista, potser es podria haver abordat quin paper podrien tenir les institucions religioses (moltes d’elles, internacionals) en el procés d’independència. En tot cas, però, el fet religiós el tenen present.

I, per a acabar, abordem el programa de Solidaritat Catalana per la Independència. En aquest cas, el format s’assembla més a un programa electoral, tot i que el perfil de partit és similar al de RCat. Podeu llegir-lo aquí. A diferència de l’anterior, com que no defineixen les polítiques, més enllà dels procediments que serviran per a la independència, no tenim absolutament cap mena d’informació sobre la seva visió de la laïcitat.Finalment, presentem el darrer post sobre el paper de la diversitat religiosa i la laïcitat als programes electorals. I ho farem centrant-nos en els tres partits no tradicionals amb expectatives d’entrar al Parlament. Els hem agrupat, no per proximitat ideològica (cosa ben evident), sinó perquè són partits, podríem dir-ne, temàtics, on àmbits de la política com el de la gestió de la diversitat religiosa prenen un paper molt secundari.

El primer que abordarem és Ciutadans (podeu descarregar-vos el programa des d’aquí). En aquest cas, ens trobem amb un programa força complert (no és un programa centrat sols en els aspectes nacionals), però que no fa esment, en cap moment, de res que tingui a veure amb les religions, més enllà d’una afirmació de valors guia, en el preàmbul, on entre altres esmenten el “laicisme“. Fins i tot, en l’apartat d’immigració, no es fa cap esment a aquesta realitat. No podem, per tant, conèixer quins són els seus projectes.

Això sí: una nota curiosa. En el preàmbul, fan aparèixer un ús del laicisme poc usual en el llenguatge polític: el “laicisme identitari“. Aquest concepte representa un interessant exercici d’abstracció política, que assimila un laicisme identitari al tradicional laicisme religiós. Així, entenem que el laicisme identitari seria una absoluta separació i neutralitat entre l’esfera identitària (d’identitat nacional, s’entén) i l’esfera de la política. Com que no és ara el moment de reflexionar sobre aquest concepte, senzillament ho apuntem.

El segon programa que presentem és el de Reagrupament (aquí el teniu). En aquest cas, es tracta d’un partit que es presenta com a exclusivament independentista, de forma que el seu programa electoral és un full de ruta cap a la independència, que porta per títol “Organitzant el nostre futur lliure“. Aquest document determina, però, uns eixos que han de guiar les polítiques de la Catalunya independent. I és aquí on, en l’apartat de política cultural, es fa esment de la necessitat d’”establir vies  de  diàleg  per  la  convivència  de  la  diversitat  religiosa  que  es troba a Catalunya en un marc d’Estat laic“. Per a fer-ho, proposen desenvolupar “relacions fraternals” amb les diferents institucions que representen les diverses religions del país. Curiosament, ho repeteixen en un altre article, dedicat al Mediterrani, circumscrivint-les al “cristianisme, l’islamisme i el judaisme” (sic).

És evident, per tant, que més enllà del principi de laïcitat, no han desenvolupat més aquest àmbit. És legítim, tot i que potser es podrien haver estalviat la referència a l’”islamisme” (la religió es diu islam!) i, ja que són un partit independentista, potser es podria haver abordat quin paper podrien tenir les institucions religioses (moltes d’elles, internacionals) en el procés d’independència. En tot cas, però, el fet religiós el tenen present.

I, per a acabar, abordem el programa de Solidaritat Catalana per la Independència. En aquest cas, el format s’assembla més a un programa electoral, tot i que el perfil de partit és similar al de RCat. Podeu llegir-lo aquí. A diferència de l’anterior, com que no defineixen les polítiques, més enllà dels procediments que serviran per a la independència, no tenim absolutament cap mena d’informació sobre la seva visió de la laïcitat.

Finalment, presentem el darrer post sobre el paper de la diversitat religiosa i la laïcitat als programes electorals. I ho farem centrant-nos en els tres partits no tradicionals amb expectatives d’entrar al Parlament. Els hem agrupat, no per proximitat ideològica (cosa ben evident), sinó perquè són partits, podríem dir-ne, temàtics, on àmbits de la política com el de la gestió de la diversitat religiosa prenen un paper molt secundari.

El primer que abordarem és Ciutadans (podeu descarregar-vos el programa des d’aquí). En aquest cas, ens trobem amb un programa força complert (no és un programa centrat sols en els aspectes nacionals), però que no fa esment, en cap moment, de res que tingui a veure amb les religions, més enllà d’una afirmació de valors guia, en el preàmbul, on entre altres esmenten el “laicisme“. Fins i tot, en l’apartat d’immigració, no es fa cap esment a aquesta realitat. No podem, per tant, conèixer quins són els seus projectes.

Això sí: una nota curiosa. En el preàmbul, fan aparèixer un ús del laicisme poc usual en el llenguatge polític: el “laicisme identitari“. Aquest concepte representa un interessant exercici d’abstracció política, que assimila un laicisme identitari al tradicional laicisme religiós. Així, entenem que el laicisme identitari seria una absoluta separació i neutralitat entre l’esfera identitària (d’identitat nacional, s’entén) i l’esfera de la política. Com que no és ara el moment de reflexionar sobre aquest concepte, senzillament ho apuntem.

El segon programa que presentem és el de Reagrupament (aquí el teniu). En aquest cas, es tracta d’un partit que es presenta com a exclusivament independentista, de forma que el seu programa electoral és un full de ruta cap a la independència, que porta per títol “Organitzant el nostre futur lliure“. Aquest document determina, però, uns eixos que han de guiar les polítiques de la Catalunya independent. I és aquí on, en l’apartat de política cultural, es fa esment de la necessitat d’”establir vies  de  diàleg  per  la  convivència  de  la  diversitat  religiosa  que  es troba a Catalunya en un marc d’Estat laic“. Per a fer-ho, proposen desenvolupar “relacions fraternals” amb les diferents institucions que representen les diverses religions del país. Curiosament, ho repeteixen en un altre article, dedicat al Mediterrani, circumscrivint-les al “cristianisme, l’islamisme i el judaisme” (sic).

És evident, per tant, que més enllà del principi de laïcitat, no han desenvolupat més aquest àmbit. És legítim, tot i que potser es podrien haver estalviat la referència a l’”islamisme” (la religió es diu islam!) i, ja que són un partit independentista, potser es podria haver abordat quin paper podrien tenir les institucions religioses (moltes d’elles, internacionals) en el procés d’independència. En tot cas, però, el fet religiós el tenen present.

I, per a acabar, abordem el programa de Solidaritat Catalana per la Independència. En aquest cas, el format s’assembla més a un programa electoral, tot i que el perfil de partit és similar al de RCat. Podeu llegir-lo aquí. A diferència de l’anterior, com que no defineixen les polítiques, més enllà dels procediments que serviran per a la independència, no tenim absolutament cap mena d’informació sobre la seva visió de la laïcitat.

Finalment, presentem el darrer post sobre el paper de la diversitat religiosa i la laïcitat als programes electorals. I ho farem centrant-nos en els tres partits no tradicionals amb expectatives d’entrar al Parlament. Els hem agrupat, no per proximitat ideològica (cosa ben evident), sinó perquè són partits, podríem dir-ne, temàtics, on àmbits de la política com el de la gestió de la diversitat religiosa prenen un paper molt secundari.

El primer que abordarem és Ciutadans (podeu descarregar-vos el programa des d’aquí). En aquest cas, ens trobem amb un programa força complert (no és un programa centrat sols en els aspectes nacionals), però que no fa esment, en cap moment, de res que tingui a veure amb les religions, més enllà d’una afirmació de valors guia, en el preàmbul, on entre altres esmenten el “laicisme“. Fins i tot, en l’apartat d’immigració, no es fa cap esment a aquesta realitat. No podem, per tant, conèixer quins són els seus projectes.

Això sí: una nota curiosa. En el preàmbul, fan aparèixer un ús del laicisme poc usual en el llenguatge polític: el “laicisme identitari“. Aquest concepte representa un interessant exercici d’abstracció política, que assimila un laicisme identitari al tradicional laicisme religiós. Així, entenem que el laicisme identitari seria una absoluta separació i neutralitat entre l’esfera identitària (d’identitat nacional, s’entén) i l’esfera de la política. Com que no és ara el moment de reflexionar sobre aquest concepte, senzillament ho apuntem.

El segon programa que presentem és el de Reagrupament (aquí el teniu). En aquest cas, es tracta d’un partit que es presenta com a exclusivament independentista, de forma que el seu programa electoral és un full de ruta cap a la independència, que porta per títol “Organitzant el nostre futur lliure“. Aquest document determina, però, uns eixos que han de guiar les polítiques de la Catalunya independent. I és aquí on, en l’apartat de política cultural, es fa esment de la necessitat d’”establir vies  de  diàleg  per  la  convivència  de  la  diversitat  religiosa  que  es troba a Catalunya en un marc d’Estat laic“. Per a fer-ho, proposen desenvolupar “relacions fraternals” amb les diferents institucions que representen les diverses religions del país. Curiosament, ho repeteixen en un altre article, dedicat al Mediterrani, circumscrivint-les al “cristianisme, l’islamisme i el judaisme” (sic).

És evident, per tant, que més enllà del principi de laïcitat, no han desenvolupat més aquest àmbit. És legítim, tot i que potser es podrien haver estalviat la referència a l’”islamisme” (la religió es diu islam!) i, ja que són un partit independentista, potser es podria haver abordat quin paper podrien tenir les institucions religioses (moltes d’elles, internacionals) en el procés d’independència. En tot cas, però, el fet religiós el tenen present.

I, per a acabar, abordem el programa de Solidaritat Catalana per la Independència. En aquest cas, el format s’assembla més a un programa electoral, tot i que el perfil de partit és similar al de RCat. Podeu llegir-lo aquí. A diferència de l’anterior, com que no defineixen les polítiques, més enllà dels procediments que serviran per a la independència, no tenim absolutament cap mena d’informació sobre la seva visió de la laïcitat.

• Acerca de
• Últimas entradas

Jordi Puig i Martín

Jordi Puig i Martín es sociólogo, especializado en diversidad religiosa y laicidad

Últimas entradas de Jordi Puig i Martín (ver todo)

• La Reforma independentista en Catalunya - 04/11/2015
• «Mirada de pau: Joan Botam, memòries» - 13/12/2012
• Los siete cuernos de Jericó - 13/05/2012